Era l’any 1947, èpoques de postguerra. Una dona d’apariència desmanegada caminava pels carrers d’un barri humil d’Itàlia en direcció a la seva casa. Quan va arribar a la porta es va trobar amb l’Antonella, una veïna seva. Es van saludar i van entablar conversa. Van parlar del seu dia i Beatrice va explicar-li que venia de recollir el sopar d’avui, el qual va trobar a la brossa.

 

De sobte van escoltar uns crits que provenien d’uns carrers més enllà, agitades, es van apropar per veure el que passava. Els crits semblaven els del seu fill i van accelerar el pas. L’escena era terrible: un grup de nens burgesos estaven envoltant al fill qui havia sortit a mendigar, pegant-lo i insultant-lo, a més de trencar la tassa que duia en Luigi a les mans. La veïna va córrer per demanar ajuda a la policia mentre que la mare tractava de calmar la situació. Un cop la policia va arribar, van apartar bruscament a la dona, per seguidament parar la baralla. Semblava que tot va acabar, però el policia va començar a gritar a la Beatrice i al seu fill acusant-los de voler robar als burgesos i de començar el conflicte i van fer-los fora de mala manera. Un cop la policia va marxar, els nens es van burlar d’ells i també van marxar.

El petit va trencar a plorar. La mare es va ajupir a la altura del seu fill per consolar-lo, dient-li que no passava res, que ja trobarien una altra millor. Però en Luigi entre plors, li va dir que volia regalar-li aquella tassa per nadal, que s’estava aproximant. Ella, agafant-lo per la mà, el va tranquilitzar dient-li que ella tenia un regal per ell i que li donaria durant el sopar.

 

Van caminar cap a casa i un cop varen arribar, la Beatrice li va demanar al seu fill que parés la taula. Ella es va fixar en una petita fotografia coberta de pols, on sortia un home que era el seu difunt marit. Susurrant va comentar que la vida hagués estat més fàcil si ell mai hagués mort, i mentres somreia, va dir que aviat estarien tots junts.

La mare va colocar la fotografia sobre la taula i es va asseure junt a Luigi per començar a sopar el menjar que havia recollit de les escombraries.

Un cop havent acabat de sopar, en Luigi impacient li va demanar si li podia donar el regal que va comentar abans. La mare, contenta, va treure una ampolla de vidre. Ell, encuriosit, va preguntar-li que contenia l’ampolla. Beatrice va comentar-li que era un suc que li va donar la veïna. Va agafar l’ampolla i la va servir en dos vasos. Després van fer un brindis i acte seguit tots dos desplomar-se al terra degut a que havien consumit mata-rates.