Còmic

definició

El còmic és un mitjà visual de narració verb-icònica que comunica històries d’un o més personatges. Tracta d’una successió de caricatures dibuixades complementades per textos. Aquestes s’ordenen de manera que transmet una sensació de pas del temps.

característiques

Utilització de codis picto-cinètics: Línies o senyals que mostren que un objecte està en moviment.

Marcació dels temps: Al realitzar un flashback o un flashforward es denota un canvi en la estètica del dibuix, de manera que l’espectador se’n pugui adonar.

Té la intenció de mostrar el pas del temps mitjançant la seqüència de vinyetes.

Els sons es representen de manera gràfica, amb onomatopeies (Codis audiopictòrics).

Els textos que hi apareixen poden tenir diferents significats, ja siguin diàlegs, onomatopeies, pensaments, accions, aclariments…

El llenguatge acostuma a ser col·loquial, amb una intenció de comunicació quotidiana i naturalitat.

història del còmic

Pot considerar-se que l’origen del còmic prové de milers d'anys enrere, quan l’ésser humà ja tenia una necessitat de dibuixar tots els successos, les llegendes i les aventures que vivien. Els exemples que podem trobar són les pintures a les parets de les coves, les pintures egípcies, les pintures eclesiàstiques i manuscrits medievals que narraven la vida de Jesús i els sants...Tot i així, no es poden considerar còmics ja que no tenien cap intenció de continuïtat, sinó de deixar plasmat petites narracions.

El còmic o historieta va sorgir com un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental i en relació amb l’evolució de la premsa, la qual era el mitjà de comunicació principal.

Degut a la modernització dels mitjans d’impressió d’Estats Units i la utilització d’incentius dels periòdics per tal d’atraure a més lectors, va fer possible la introducció del còmic a aquest mitjà de comunicació.

Les sèries primàries que van establir les bases del còmic actual van ser Hogan’s Alley (1895) de Outcault, protagonizada por The Yellow Kid, The Katzenjammer Kids (1897) de Rudolph Dirks, y Happy Hooligan (1899) de Frederick Burr Opper.

L’edat d’or del còmic va ser a mitjans del segle XX degut al gran èxit de les tires diàries, els comic books i els superherois. Durant aquesta etapa, el còmic es va expandir de manera internacional i va haver-hi una gran diversificació del gènere.

Actualment podem trobar el manga, els còmics, les novel·les gràfiques...Tot això va sorgir al llarg de la història gràcies a la gran diversificació de gèneres que s’ha mencionat anteriorment.

la vinyeta

En la historieta, la vinyeta és un requadre delimitat per línies que representa un instant de la història. La hi considera com la representació pictogràfica del mínim espai i / o temps significatiu, i constitueix la unitat mínima de el muntatge del còmic. Aquest espai acotat i escènic recull una acció dibuixada i en ocasions un text, per la qual cosa dins d'ella solen coexistir el llenguatge icònic i de vegades també el llenguatge verbal.

AMERICÀ

JAPONÈS

Vinyeta exterior: Son separades per marges.
Vinyeta interior: Es troben a dins d’altres vinyetes. Normalment mostren detalls.
Vinyeta ortogonal: Coincideixen amb els costats de la pàgina.
Vinyeta diagonal: No coincideixen amb els costats de la pàgina.
Vinyeta oberta: No té limitació i dóna la sensació de que es infinita, que surt de la pàgina.
Vinyeta tancada: S’utiliza per limitar la escena com en una pantalla de cinema.
Vinyeta decorativa: Funció únicament decorativa, no aporta contingut extra.
Vinyeta psicològica: Intenten crear emocions al lector.

TIPUS DE PLANS

Gran Pla General. Mostra un gran paisatge o una multitud. L'entorn és més important que la persona. Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la petitesa d'un ésser en una multitud o enfront de la natura.
Pla General. Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.
Pla de conjunt. Abraça un petit grup de persones. Interessa l'acció.
Pla sencer. Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa l'acció
Pla americà o tres quarts. Els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona.
Pla mitjà. Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat.
Primer pla. Presenta el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic. Primeríssim pla. Mostra una part del rostre o del cos d'una persona.
Pla de detall. Mostra un objecte o part d'un objecte.

ELS PERSONATGES

Els personatges són la part principal del còmic. És vital que l'autor marqui les expressions facials de forma exagerada, a més del moviment del cos. Algunes de les expressions poden ser:

ALEGRIA
TRISTESA
SERENITAT
SORPRESA
SUPERIORITAT
POR / PÀNIC

EL MUNTATGE

Muntar, en aquest context, seria tallar i enganxar. El naixement del muntatge cinematogràfic va precedit del muntatge en el còmic. Tot i que les diferents materialitats de el suport fan que es faci de diferent manera, el cinema deu gran part del seu llenguatge inicial al còmic.

El muntatge en el còmic es realitza d'una forma sistemàtica en la ment del lector/espectador, que reconstrueix el que veu d'una manera que li dóna sentit. En els còmics nord-americans, l'escala de plànols es desenvolupa amb més promptitud que en el cinema, el qual trigarà més temps i començarà basant el seu relat en certes tècniques de teatre i de el vodevil.

La indústria del còmic sol requerir un treball col·lectiu en el que es distingeixen el dibuixant, l'entitntador, el retolista i el colorista.